|
A Catalunya, els
preus al consum augmenten una dècima respecte al febrer i la taxa interanual se
situa en el 0,4%, sis dècimes per sota de la del mes anterior i quatre punts i
una dècima per sota la taxa d’ara fa un any. Tanmateix, hi ha diferències per
sectors en relació a la inflació espanyola. Aquestes diferències se centren en
un major augment de preus en l’ensenyament (+1,4 punts) i en els aliments i
begudes no alcohòliques (+0,8 punts), mentre que la disminució de preus és
menor en transport (-0,2 punts),
comunicació (-0,1 punts) i hotels, cafès i restaurants (-0,1 punts). Territorialment,
Tarragona i Lleida, ambdues amb augments del 0,1% respecte el febrer, se situen
amb una taxa interanual del -0,6% i -0,2%, respectivament. Girona sense
variacions respecte al mes anterior, situa la seva taxa interanual en el -0,3%.
Finalment, Barcelona, amb una augment de dues dècimes, situa la seva taxa
interanual en el 0,7%, la més alta de les demarcacions catalanes.
PIMEC valora de forma positiva el diferencial
de preus respecte el conjunt de la
Unió Monetària que ens hauria de permetre deixar de perdre
competitivitat. D’altra banda, en un context de caiguda de l’activitat
econòmica, una inflació superior a Catalunya, i encara més a Barcelona, que a
Espanya, ens fa ser menys competitius en el mercat interior.
Cal
recordar que l’evolució dels preus dels carburants i combustibles està influenciant
poderosament la dinàmica de l’IPC. PIMEC segueix considerant que cal fer una
aposta seriosa per reduir-ne la dependència, alhora que cal no baixar la
guàrdia atès que la inflació subjacent segueix enregistrant taxes massa
elevades en la conjuntura econòmica actual.
|